Alguns consells pel que fa al tractament de les imatges informatives
• Abans d’anar a fer la gravació, pensa bé què vols explicar. Valora quins seran
els objectes, personatges o situacions que vols potenciar al reportatge. T’hi
pot ajudar molt fer-te les típiques preguntes del periodisme clàssic: “les sis W”.
• Quan ja estiguis gravant, preocupa’t que les imatges estiguin ben enfocades!
• Sempre que et sigui possible, utilitza un trípode o qualsevol tipus de suport per
a la càmera. Sobretot quan estiguis fent plans generals molt oberts i
panoràmics (amb moviment de la càmera).
• És molt important que mentre estiguis enregistrant tinguis present que després
hauràs d’editar les imatges. Tota la feina que no facis durant la gravació no es
podrà solucionar a la taula d’editatge. Sovint ens penedim a la sala d’editatge
de no haver fet prou plans al rodatge. Per tant, pensa molt bé el que
necessitaràs.
• Fes plans de recurs (detalls de gent mirant, objectes relacionats amb la
informació, etc) que ajudin a fer transicions entre seqüències.
• Fes plans generals amb so ambient net que et serveixin per donar continuïtat
d’àudio a les seqüències que editaràs.
• Per molt que moguis la càmera, no en canviïs la posició respecte a la persona,
l’acció o l’objecte que estiguis gravant. Si, per exemple, graves mitja part d’un
partit de futbol des de la tribuna i l’altra meitat des de la grada frontal a
aquesta tribuna, semblarà que els equips no hagin canviat de porteria en tot el
partit. D’aquest efecte visual en diem “saltar l’eix” i tot i que no es considera
greu –en alguns gèneres com ara els clips musicals–, en els reportatges
informatius encara s’entén com una errada que demostra poc coneixement del
mitjà.
• Un consell pràctic: quan facis un moviment panoràmic de càmera, és a dir, un
gir de càmera sobre el seu propi eix: comença a gravar 5 segons abans del
moviment i atura la gravació 5 segons després d’acabar el moviment. Tindràs
3 plans pel mateix preu i segur que et serà útil a la sala d’editatge.
• El tràveling òptic (o “zoom”) serveix per enquadrar i no per simular que la
càmera es mou. Quan vulguis apropar-te a un objecte, fes-ho de veritat. El
resultat serà molt més real.
• Un altre concepte que també hauries de tenir present és el de ràcord, o el que
és el mateix, la coherència en l’ordre de presentació dels plans editats. Si
edites imatges enregistrades en dies diferents però no vols que això es noti
has de tenir en compte aspectes com:
• La llum o el temps meteorològic dels dos dies ha de ser similar (com
podràs editar una seqüència que alterna imatges de sol amb altres de
pluja?).
• El vestuari i la caracterització (en el cas dels informatius, els
presentadors han de vestir igual tots els dies).
• El moviment. Si en un pla algú està caient no es pot veure en el pla
següent la mateixa persona de peu (sembla una ximpleria, oi? Doncs
es veu més sovint del que voldríem!).
• Pel que fa als enquadraments (la selecció del que vols ensenyar en el pla i
com vols que es vegi):
• Els plans curts serveixen per accentuar una dada, un objecte, una
idea...
• Els plans generals ens ubiquen en l’espai i contextualitzen la informació.
• L’aire del pla: diem “aire” a l’espai que queda entre l’objecte enquadrat i els
marges del pla que haguem decidit fer.
• Quan enquadres una persona de perfil, deixa més espai entre ella i el
marge cap on està mirant.
• Quan enquadres un objecte en moviment, per exemple un cotxe de
curses, l’espai buit ha de quedar entre l’objecte i el marge cap a on es
dirigeix.
• Quan captis la imatge en moviment d’un objecte, deixa que aquest entri
a l’enquadrament i en surti per l’altra banda. Et serà molt útil a l’hora
d’editar.
• Alguns consells per quan facis entrevistes per a informatius:
• No facis plans gaire tancats perquè derivaràs l’atenció cap a la persona
entrevistada i no cap al contingut de les declaracions.
• Busca un lloc on hi hagi el mínim soroll de fons possible.
• Si ets qui fa les preguntes, col·loca’t tan a prop com puguis de l’òptica
de la càmera. Si no ho fas, semblarà que l’entrevistat estigui despistat
mentre parla.
• Procura que l’òptica de la càmera estigui a la mateixa altura dels ulls
del que parla.
• La imatge de fons també dóna molta informació. Per tant, tingues molta
cura del que es veu al darrere de l’entrevistat. Un testimoni dramàtic,
per exemple, perd tota la força si darrere es veu un grup de persones
fent gresca entre ells.
• Quan l’entrevistat aporti un testimoni de fets, el que ens interessarà
saber d’ell són els fets en si i no tant l’opinió que en tingui.
• Les opinions sobre els fets tenen més valor quan són expressades per
experts qualificats.
• Quan facis enquestes al carrer (on, per cert, pots prescindir del trípode
sense problemes), situa la càmera alternadament a dreta i esquerra de
l’entrevistat. Et serà molt més fàcil editar els testimonis seguits sense
que et salti la imatge.
• No diguis res immediatament després que l’entrevistat hagi acabat de
parlar. Deixa un petit silenci abans de tornar a preguntar. Et servirà molt
quan editis.• El darrer consell resumeix tots els anteriors: busca la simplicitat!
No et compliquis amb narracions ni rodatges complexos. El més important
d’una informació és que s’entengui. Els espectadors no tenen temps ni ganes
d’endevinar de què els estan informant. El que volen és tenir les dades
essencials per treure’n conclusions per ells mateixos
